ECLIPSI DE LLUNA🌕

ECLIPSI DE LLUNA🌕

Aquesta matinada, entre mig de núvols alts i prims, hem pogut observar un eclipsi total de Lluna. Només hem pogut observar la primera part de l’eclipsi fins la totalitat de l’ombra.
Amb la Lluna dins del conus d’ombra de la Terra, s’ha fet de dia. Per tant no hem pogut observar el final de l’eclipsi total.
El proper eclipsi total de Lluna que podrem observar en el nostre país, serà el dia 31 de desembre del 2028! Serà un eclipsi molt curiós ja, que la Lluna plena sortirà per l’horitzó est totalment eclipsada i a mesura que es faci fosc podrem observar la segona part de l’eclipsi.

No patiu, que ja us farem memòria uns dies abans !

FOTOGRAFIA DEL SOL (I D’UN ✈️)🔭☀️

FOTOGRAFIA DEL SOL (I D’UN ✈️)🔭☀️


Ahir mentre fotografiàvem la cromosfera del Sol, amb taques de la grandària de la Terra i enormes flamarades, ens ha passat un avió que el podeu veure en aquest fragment del vídeo que hem enregistrat.

La fotografia és una compilació de 1500 imatges fetes amb un telescopi equipat amb un filtre d’hidrogen, una càmera ASI 178MM i un filtre infraroig.

Ja heu vist l’avió?

NOTÍCIES

VIATGE PEL SISTEMA SOLAR EN 3D 🕶️🌞🌝🌙🪐💫


Us presentem una proposta on l’aprenentatge s’uneix a l’espectacularitat de les imatges en 3D.Expliquem als i les alumnes d’una manera adaptada al seu nivell de coneixement l’origen i l’evolució del Sistema Solar, així com la diferència entre els diferents tipus de planetes i satèl·lits.

Disposem de centenars d’imatges astronòmiques preparades per poder observar amb la tècnica del 3-D, es a dir, mostrant una sensació de profunditat i/o de relleu. D’aquesta manera es possible observar amb detall, el relleu del cràters de la Lluna, els volcans i els canals del planeta Mart, o infinitat de detalls de la Terra.

NOTÍCIES

HAS TROBAT EL CRÀTER CONCÈNTRIC PONTANUS E?

Giovanni Pontano (Jovianus Pontanus), va ser un poeta, historiador i home d’estat italià, que va viure entre els anys 1426 i 1503; en la seva memòria la Lluna té un cràter en el seu nom.


El cràter Pontanus, no surt en aquesta imatge (estaria situat en la part inferior dreta), però si un dels cràters que formen part de la família Pontanus, en concret, el cràter concèntric Pontanus E.


Pontanus E, té un diàmetre exterior de 12,5 quilòmetres, mentre que l’estructura interior, té unes dimensions de 8,2 quilòmetres. L’alçada d’aquest cràter és de 557 metres, mentre que el seu interior té una fondària interior de 290 metres.

NOTÍCIES

SAPS QUANTS CRÀTERS TÉ LA LLUNA?

Exactament, no ho sabem tot i que l’última recerca feta per la Universitat de Jilin, publicada a Nature Communications, indica un mínim de 109.956 cràters de grandària gran, mitjana o petita. Però és incert el nombre de cràters molt petits.
El que si sabem d’una manera més exacta, és el nombre de cràters concèntrics. Un tipus de cràter molt especial, el qual té la típica estructura circular exterior, i en la part interior una altra estructura també circular. Aquests cràters semblen més aviat uns «neumàtics amb un dònut interior».


De cràters concèntrics, fins ara s’han descobert només 114! Cap d’aquests cràters té més de 15 quilòmetres de diàmetre, circumstància que fa molt difícil la seva observació. Sobretot cal observar-los amb una llum del Sol incident molt determinada.
Nosaltres fa més d’ un any que resseguin la superfície lunar, i de moment ja en tenim fotografiats uns 15.
En aquesta imatge us mostrem el cràter concèntric Pontanus E, és molt fàcil de trobar!
La fotografia és una compilació de 2000 imatges, enregistrades amb una ASI178MM, filtre infraroig, un telescopi de 250 mm de diàmetre i una lent de Barlow 2,5.

Ja has trobat el cràcter concèntric Pontanus E?


Si no el veieu, demà us indicarem on es!

NOTÍCIES

TALLER D’ASTRONÀUTICA

Per poder escapar de la presó on l’havia tancat el rei Minos, Dèdal van construir per ell i el seu fill Ícar, unes ales amb plomes lligades amb fil i cera. Ïcar amb l’anhel d’arribar a prop del Sol, va caure en desfer-se la cera per la calor de la nostra estrella.

Des d’UNIVERS QUARK podem enlairar diferents coets, des d’una alçada de 20 a 100 metres amb una sensació de realitat molt evident. Per fer aquest taller utilitzem diferents coets amb diferents propulsors, des del més senzill com pot ser un coet fet de paper amb una pastilla efervescent, passant per els coets amb propulsió d’aigua que poden arribar fins a uns 30-40 metres d’alçada.

Per aquest motiu, aquest taller compta amb una primera part teòrica que es realitza dins d’una aula tot mostrant una maqueta del coet Saturn V -que va portar als astronautes a la Lluna-. Les diferents parts de la maqueta, ens mostren d’una manera molt visual com era aquest coet tant per dins com per fora.

activitats

ESCOLA SANT JORDI DE VILASSAR

La setmana passada vàrem visitar l’Escola Sant Jordi de Vilassar per oferir un taller de coets i una observació astronòmica. Per a nosaltres va ser una jornada molt especial i espacial, perquè hi tenim un vincle molt fort amb aquesta escola.

Les famílies de P5 hem gaudit aquest capvespre amb el taller d’astronomia!
A la nit, els alumnes de 2n d’ESO hem fet una observació estel·lar i lunar per introduir-nos a la Grècia clàssica.
Gràcies, Joan Pujol (antic pare i astrònom professional) per brindar-nos aquesta oportunitat.

*Informació i fotografies extretes de les xarxes socials de l’escola

NOTÍCIES

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES I LES NENES EN LA CIÈNCIA

Aprofitant que avui és el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència hem volgut compartir amb vosaltres un recurs que creiem que pot ser molt interesant i que us pot permetre treballar-ho des de diferents àmbits o simplement tafanejar el món de l’astronomia a través de les dones que han participat d’aquesta.

La nova exposició AstrónomAs se centra en les dones que han dedicat les seves nits i els seus dies a l’estudi de l’astronomia. La seva versió digital, a la web www.astronomas.org, inclou informació de 270 astrònomes que treballen o han treballat en una o en diverses de les catorze disciplines en les quals s’ha estructurat la mostra, i recull a més els més variats accents d’ètnies, àmbit geogràfic, categoria professional o diversitat funcional.

La mostra és hereva de l’exposició ‘Amb A d’astrònomes’, que es va crear en el marc de l’Any Internacional de l’Astronomia 2009 i que ha recorregut centenars de centres culturals, biblioteques i instituts de secundària de tota Espanya al llarg de l’última dècada. Amb aquesta mateixa finalitat itinerant, ‘Astrònomes’ compta també amb una versió física de 16 panells explicatius que estaran disponibles en castellà, gallec i català.

A més de la informació sobre cadascuna de les astrònomes, AstrónomAs es complementa amb diversos materials que inclouen una contextualització de l’astronomia amb altres ciències, la seva relació amb la cultura (cinema, literatura, art, etc.), quadernets pedagògics descargables, jocs interactius, podcast i vídeos. Tot això abrigallat per una banda sonora original composta per Paula Espinosa, jove futura astrofísica i talent musical, finalista en 2020 del programa de la Veu d’Antena 3 TV.

L’exposició ‘Astrònomes’ ha estat realitzada per un grup interdisciplinari de persones tant de l’àmbit de l’astronomia com de la història de la ciència i de la docència en diferents nivells, i gràcies a la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència i Innovació. La Societat Espanyola d’Astronomia és un dels patrocinadors de l’exposició.

Un dels objectius de l’exposició AstrónomAs és fomentar les vocacions científiques i tecnològiques en general, i entre les nenes i adolescents en particular, a més de divulgar les recerques realitzades per dones científiques en l’astronomia i astrofísica, les innovacions afins i les perspectives futures en aquests camps.

Amb tot això es pretén no sols incrementar la cultura científica, tecnològica i innovadora en la societat espanyola, sinó, a més, millorar l’educació científica–tècnica en tots els nivells, especialment entre la gent jove.

El tret de sortida de l’exposició presencial AstrónomAs va tenir lloc el 29 de setembre a les 11:30h a Santiago de Compostel·la. La inauguració estarà promoguda pel Vicerectorat d’Igualtat, Cultura i Serveis de la Universidade de Santiago de Compostel·la i comptarà amb la presència de Josefina F. Ling, comissària de l’exposició i membre de la Societat Espanyola d’Astronomia.

La mostra presencial estarà disponible pròximament durant la Setmana de la Ciència a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Els detalls es faran públics en breu.